Com ja va sent tradicional a la tardor celebrem les Jornades de Patrimoni Històric i el Curs Coneguem la Ribera d'Ebre a Flix, organitzades per l'Associació La Cana i el CERE (Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre).

Entre l'11 d'octubre i el 25 de novembre gaudirem de xerrades, presentacions de llibres, actuacions musicals, visites guiades, caminades i recreacions històriques. Enguany la temàtica de les Jornades està relacionada amb el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre.

Les Jonrades també coincideixen amb les Jornades Europees del Patrimoni i inclouen també el cicle Coneguem els nostres veïns.

Més informació

 

 

 

 

Construïda originàriament a l’Edat Mitjana (s. XIII–XIV) en una balma oberta sota el gran sortint d’un banc rocós, es diu que el constant augment de la devoció dels habitants del poble per aquella imatge va requerir la construcció d’un temple més digne, però sense deixar de tenir per baldaquí la roca de la cova.


Així, al segle XVIII es va iniciar la construcció del que avui coneixem com l’Ermita del Remei, en la qual encara es conserven restes de l’ermita primitiva. D’estil barroc i planta de saló, l’ermita té una nau única, volta de mig punt amb llunets i una cúpula damunt el tram immediat a l’altar major. La capçalera del temple és troglodítica, i el presbiteri, des d’on presideix la imatge de la Mare de Déu del Remei, queda parcialment cobert per la roca de la cornisa.

Que no us enganyi el seu aspecte exterior. Darrera una façana sense massa interès s’amaga un bonic temple del gòtic renaixentista. L’edifici ha passat per diferents etapes constructives al llarg de la seua història, totes elles reflectides en l’església actual, i que provoquen que la construcció presenti una barreja d’estils arquitectònics.

El 16 d’abril del 1989 es va proclamar Flix “Ciutat Pubilla de la Sardana”. Es tracta d’un reconeixement que s’atorga als municipis que han participat activament en el foment i la difusió de la sardana, i els converteix durant un any en la capital de la Sardana.

 

El molí d’Oriol és un molí d’oli de premses de biga i lliura que ja s’esmenta en documents datats els anys 1400, 1511 i 1624. Fins al segle XVIII aquesta construcció es coneix com el “molí de l’oli”.

Molí d'Oriol


La inscripció sobre l’antiga porta de la façana principal recorda que s’amplià el molí amb una tercera premsa l’any 1789, dos anys després de la gran riuada de 1787, coincidint amb un període d’expansió agrària i de la producció de l’oli destinada a l’exportació. No gaire temps després, es va tornar a ampliar la capacitat productiva del molí amb una quarta premsa, mentre que la cinquena premsa situada a l’exterior podria tractar-se de la del molí de sansa.

Els orígens de la factoria electroquímica de Flix, coneguda col•loquialment com “la Fàbrica”, els trobem l’any 1897, quan un grup d’industrials espanyols, alemanys i suïssos van associar-se per tal de constituir la Sociedad Electro-Química de Flix (SEQF), la primera empresa de l’Estat Espanyol i la tercera d’Europa en aplicar electricitat en el procés de fabricació del clor.

El Castell Nou és un fortí edificat el 1874, en el decurs de la tercera carlinada, sota la direcció del mestre d’obres tortosí Gaetà Blanch Sebastià, i amb la col•laboració forçosa dels habitants de Flix i pobles del voltant. La fortificació va ser construïda al turó més elevat del meandre per tal de protegir un centenari pas de barca, el del riu de dalt, i no va caure fins al final de la guerra, després de ser assaltat per les tropes del general Eduardo Gamir, el 19 de juny de 1875.

La gran quantitat  de fortaleses, castells, torres de guaita i defensa existents per les vores de l’Ebre són testimoni de la importància del control de la navegació pel riu més important de la península ibèrica. La peculiar geografia que té la població de Flix van conferir a la vila una posició estratègica, molt rellevant en gairebé totes les guerres.

A la plaça de l’Església hi trobareu un freixe centenari. Es tracta d’un exemplar que va ser plantat per assenyalar el lloc on va arribar l’aigua durant la gran riuada de l’Ebre del mes d’octubre de l’any 1907. El dia 23 d’aquell mes, el riu va pujar més de nou metres per damunt del seu nivell habitual, causant diversos morts i grans destrosses materials. Des de llavors, aquest arbre ha esdevingut un dels símbols del poble i és també un freixe l’arbre que figura a l’escut del poble.

Des de l’any 1399 i fins els Decrets de Nova Planta, Flix va pertànyer a la ciutat de Barcelona, que havia comprat les baronies de Flix i la Palma per controlar la navegació fluvial, sobretot per vigilar el gra que es transportava en llagut fins a la capital. Actualment, podeu veure l’escut de la ciutat de Barcelona que presidia la porta d’Ascó a la façana de l’Ajuntament Vell.

Antiga Resclosa Flix


Cal tenir present que les embracacions que navegaven pel riu ho feien amb moltes dificultats: estiatges, riuades, assuts i altres construccions feien que la navegació fluvial  patís daltabaixos constants.

A Flix la Setmana Santa es viu amb intensitat. Tot i que gira al voltant d’actes essencialment religiosos, els dies de Setmana Santa són també dies de tradicions i de participació popular.

Flix conserva la seua Confraria d’Armats, fundada als voltants de 1915, i que en els últims anys ha esdevingut un dels elements principals d’aquesta festa.
La Setmana Santa comença el matí de divendres Sant amb la processó del Via Crucis, anomenada popularment com “Les Creus”, encapçalada per la confraria dels armats i seguida de les imatges del Crist Crucificat i la Mare de Déu dels Dolors, acompanyades per figurants que representen la Verònica, la Magdalena i la Mare de Déu dels Dolors. En baixar del calvari, entonant el Cant del les Hores fins arribar a l’església, és típic acabar  gaudint d’un bon esmorzar de xocolata cuita amb coca.

Divendres nit hi ha la processó del Sant Enterrament. Novament, els membres de la Confraria dels Armats encapçalen la processó, però aquesta vegada també cal destacar una participació molt activa dels membres de les confraries del Sant Sepulcre, la Mare de Déu dels Dolors i la Pietat, que amb la indumentària de vestes donen solemnitat a la processó i acompanyen les respectives imatges.


Dissabte a la tarda hi ha la tradicional cantada de caramelles a càrrec dels caramellaires de l’Orfeó de Flix, que van voltant per carrers i places de la població amb el cant d’aquests cançons tradicionals en un acte festiu que celebra l’alegria de l’arribada de la Pasqua. De les caramelles en destaca “Ous, pollastres”, coneguda per tots els flixencs i flixenques.


Diumenge a migdia té lloc una de les processons més emblemàtiques de Flix i la seua comarca: la processó de l’Encontre. Un cop més, els armats són qui obren aquesta processó, però aquesta vegada la protagonista és la samaritana, un dels elements més singulars de la Setmana Santa a la població. En aquesta processó de l’Encontre, la samaritana recita uns versos anomenats Desmes a la plaça Major, i en acabat trenca el càntir que ha lluït en les processons anteriors.

 

Per acabar amb les celebracions és tradició anar a menjar la mona el dilluns de Pasqua a l’Ermita del Remei. Així, famílies, amics i colles van cap a l’Ermita en un dia d’ambient molt festiu per celebrar dinars que s’allarguen fins tard. A mig matí, a la plaça, hi ha una ballada de sardanes, i a la tarda una ballada de la jota de Flix.

Al vespre, com a cloenda dels actes, hi ha la tradicional trobada al mig del pont entre la Mare de Déu dels Dolors, que ve des de l’Església, i la bandera de la Mare de Déu del Remei, que ve des de l’Ermita, cadascuna amb el seu respectiu seguici. L’intercanvi de la vara entre el regidor que s’ha quedat guardant el poble un dia en que tothom és a l’ermita i l’alcalde, que la recull, posa fi a la Setmana Santa a Flix.

Aquesta plaça i la zona dels perxis del carrer Major han estat durant segles el veritable centre neuràlgic de la vila. El nom de plaça Major ja és documentat en el capbreu de Flix de 1625, i es descriu com el lloc on es celebraven els actes i les festes més importants i on es feia un mercat setmanal.