El molí d’Oriol és un molí d’oli de premses de biga i lliura que ja s’esmenta en documents datats els anys 1400, 1511 i 1624. Fins al segle XVIII aquesta construcció es coneix com el “molí de l’oli”.

Molí d'Oriol


La inscripció sobre l’antiga porta de la façana principal recorda que s’amplià el molí amb una tercera premsa l’any 1789, dos anys després de la gran riuada de 1787, coincidint amb un període d’expansió agrària i de la producció de l’oli destinada a l’exportació. No gaire temps després, es va tornar a ampliar la capacitat productiva del molí amb una quarta premsa, mentre que la cinquena premsa situada a l’exterior podria tractar-se de la del molí de sansa.


La superposició d’unitats estratigràfiques suggereixen un canvi en l’activitat que es desenvolupava al molí, possiblement motivat per l’electrificació del municipi i pels avenços tecnològics en matèria de premses oliaries i vinícoles. Sembla que fins l’any 1907 una part de l’edifici va seguir funcionant com a molí d’oli, encara que uns anys abans ja tingueren lloc importants transformacions estructurals a prop de l’entrada principal, on es van construir dos trulls destinats a la producció de vi.


La clotxa
En toponímia, “clotxa” és un terme genèric que designa un clot de poca profunditat. Potser és per aquest motiu que el plat més típic de les nostres terres tingui el mateix nom, ja que “clotxa” també fa referència a una recepta molt típica de les terres de l’Ebre que utilitza el pa en forma de clot com a suport per als aliments.
La clotxa és un plat molt es remunta a quan els pagesos se’l preparaven al tros per aguantar les dures jornades de treball. Es tracta d’un menjar elaborat amb ingredients de temporada, senzills i barats, i que es pot menjar amb les mans, sense haver de carregar més estris dels necessaris cap al mas.


Els ingredients de la clotxa són: pa, tomata escalivada, alls, ceba al caliu, sardina “de Casco”, sal, oli, i actualment també pot portar llonganissa a la brasa o botifarra de ceba o arròs. En aquesta recepta el pa fa de plat: es parteix un pa rodó per la meitat i es buida traient la molla d’una peça. Tot seguit s’omple el pa amb els ingredients esmentats, començant per la tomata que es reparteix amb l’ajuda d’una forquilla, i per acabar es tapa amb la molla.


Un dels secrets per fer de la clotxa un plat deliciós és regar-la amb un generós raig d’oli de qualitat, i el toc final és acompanyar-la amb un bon vi de la zona.


Terra d’olis
Flix és una cruïlla de les diferents Denominacions d’Origen Protegit d’Oli de la zona. A tocar de les Garrigues, la major part del terme pertany a la DOP Terra Alta (www.dopoliterralta.com), tret de la Vall del Riu de la Cana, que ho és de la DOP Siurana. Malgrat a les noves plantacions hi predomina l’arbequina, la varietat d’olivera tradicional és l’empeltre (coneguda a Flix com “de la llei”). El resultat d’aquesta varietat són olis que es caracteritzen per la seua diversitat aromàtica i gustativa, amb un sabor afruitat a principi de campanya, lleugerament picant i amarg, que a mesura que aquesta avança es torna més dolç. Presenta unes connotacions aromàtiques que ens recorden l'ametlla i la nou verda. Podeu veure com s’elabora encara en molins artesanals com l’antic Molí d’Antonino de Castellví (avui Oliflix, www.oliflix.com), datat del 1783.

Pin It