Ermita del Remei

Construïda originàriament a l’Edat Mitjana (s. XIII–XIV) en una balma oberta sota el gran sortint d’un banc rocós, es diu que el constant augment de la devoció dels habitants del poble per aquella imatge va requerir la construcció d’un temple més digne, però sense deixar de tenir per baldaquí la roca de la cova.

Així, al segle XVIII es va iniciar la construcció del que avui coneixem com l’Ermita del Remei, en la qual encara es conserven restes de l’ermita primitiva. D’estil barroc i planta de saló, l’ermita té una nau única, volta de mig punt amb llunets i una cúpula damunt el tram immediat a l’altar major. La capçalera del temple és troglodítica, i el presbiteri, des d’on presideix la imatge de la Mare de Déu del Remei, queda parcialment cobert per la roca de la cornisa.

Església de l’Assumpció

Construïda originàriament a l’Edat Mitjana (s. XIII–XIV) en una balma oberta sota el gran sortint d’un banc rocós, es diu que el constant augment de Que no us enganyi el seu aspecte exterior. Darrera una façana sense massa interès s’amaga un bonic temple del gòtic renaixentista. L’edifici ha passat per diferents etapes constructives al llarg de la seua història, totes elles reflectides en l’església actual, i que provoquen que la construcció presenti una barreja d’estils arquitectònics.

Monument Ciutat Pubilla de la Sardana

El 16 d’abril del 1989 es va proclamar Flix “Ciutat Pubilla de la Sardana”. Es tracta d’un reconeixement que s’atorga als municipis que han participat activament en el foment i la difusió de la sardana, i els converteix durant un any en la capital de la Sardana.

Castell Nou

El Castell Nou és un fortí edificat el 1874, en el decurs de la tercera carlinada, sota la direcció del mestre d’obres tortosí Gaetà Blanch Sebastià, i amb la col•laboració forçosa dels habitants de Flix i pobles del voltant. La fortificació va ser construïda al turó més elevat del meandre per tal de protegir un centenari pas de barca, el del riu de dalt, i no va caure fins al final de la guerra, després de ser assaltat per les tropes del general Eduardo Gamir, el 19 de juny de 1875.

Colònia Fàbrica

Els orígens de la factoria electroquímica de Flix, coneguda col•loquialment com “la Fàbrica”, els trobem l’any 1897, quan un grup d’industrials espanyols, alemanys i suïssos van associar-se per tal de constituir la Sociedad Electro-Química de Flix (SEQF), la primera empresa de l’Estat Espanyol i la tercera d’Europa en aplicar electricitat en el procés de fabricació del clor.

Molí d’Oriol

El molí d’Oriol és un molí d’oli de premses de biga i lliura que ja s’esmenta en documents datats els anys 1400, 1511 i 1624. Fins al segle XVIII aquesta construcció es coneix com el “molí de l’oli”.

Façanes fluvials

La gran quantitat  de fortaleses, castells, torres de guaita i defensa existents per les vores de l’Ebre són testimoni de la importància del control de la navegació pel riu més important de la península ibèrica. La peculiar geografia que té la població de Flix van conferir a la vila una posició estratègica, molt rellevant en gairebé totes les guerres.

La Freixa

A la plaça de l’Església hi trobareu un freixe centenari. Es tracta d’un exemplar que va ser plantat per assenyalar el lloc on va arribar l’aigua durant la gran riuada de l’Ebre del mes d’octubre de l’any 1907. El dia 23 d’aquell mes, el riu va pujar més de nou metres per damunt del seu nivell habitual, causant diversos morts i grans destrosses materials. Des de llavors, aquest arbre ha esdevingut un dels símbols del poble i és també un freixe l’arbre que figura a l’escut del poble.

Antiga reclosa i pont de la República

Des de l’any 1399 i fins els Decrets de Nova Planta, Flix va pertànyer a la ciutat de Barcelona, que havia comprat les baronies de Flix i la Palma per controlar la navegació fluvial, sobretot per vigilar el gra que es transportava en llagut fins a la capital. Actualment, podeu veure l’escut de la ciutat de Barcelona que presidia la porta d’Ascó a la façana de l’Ajuntament Vell.

Perxis i plaça Major

Aquesta plaça i la zona dels perxis del carrer Major han estat durant segles el veritable centre neuràlgic de la vila. El nom de plaça Major ja és documentat en el capbreu de Flix de 1625, i es descriu com el lloc on es celebraven els actes i les festes més importants i on es feia un mercat setmanal.

Refugi antiaeri museïtzat del Carrer Sant Josep

Flix va ser una de les primeres poblacions de Catalunya bombardejades des de l’aire durant la guerra civil espanyola. A causa de la seua posició estratègica durant el conflicte i de l’existència del complex industrial on es fabricava cloratita (un explosiu químic), va ser durament castigada per l’aviació en diverses ocasions.

Refugi dels pontoners

Les unitats de pontoners de l’Exèrcit de l’Ebre van excavar diversos refugis a la riba del riu per protegir-se dels bombardeigs diaris de l’aviació franquista durant la batalla de l’Ebre. Sovint, els pontoners reparaven de nit les destrosses produïdes durant el dia en les diverses infraestructures de pas (passarel·les, passos de barca, ponts permanents) i descansaven de dia. Era coneguda l’existència de refugis d’aquesta mena a Flix i a Móra d’Ebre, ambdós en el seu marge dret. 
Fou excavat per pontoners republicans de l’Exèrcit de l’Ebre durant la batalla de l’Ebre, l’estiu i tardor de 1938. Estava vinculat al pont de ferro construït en aquest punt per facilitar el pas de tropes i material bèl·lic. Se situa sota el turó del castell Nou i a l’altura de l’antic pas de barca del riu de Dalt, al meandre de Flix. El refugi disposa de dues boques, d’uns dos metres d’altura i obrades en formigó, i dues galeries d’uns 10 metres de profunditat que es connecten amb un tram de 15 metres. 

Monument a la República

Situat a la riba esquerra del “riu de dalt” hi ha el monument a la República, una construcció que commemora el final de la batalla de l’Ebre, la més sagnant de la guerra civil espanyola, i recorda l’existència del pont de ferro, la infraestructura que es va utilitzar durant la retirada de les forces republicanes al final d’aquesta batalla.

Monument als brigadistes

A la cruïlla dels carrers Mirador i Llevant i amb una panoràmica esplèndida del nucli urbà, el riu i el Pas de Barca, s’alça el monument a les Brigades Internacionals de Flix. Obra de l’escultor italià Romeo Mancini, l’escultura està realitzada en ferro i col•locada sobre un bloc de pedra de Vicenza. El monument representa els horrors de la guerra i un advertiment per a tots els que rebutgen la cultura de la pau i la llibertat.